www.flickr.com

 

Extraterrestres...

Vaig trobar aquesta petita curiositat tot fullejant el diari, aquest diumenge. Dia per fulletejar diaris, entre altres coses..., o veure pelis -trunyus, segons com estigui el panorama-, també per passejar..., fer una mica/molt el "gos"... o ben poca cosa més, sovint relacionada amb l'ús de dos dels nostres sentits: la vista (visitar alguna exposició, passejar per una ciutat, anar "porai", el cine, la tv...) i el gust: menjar i beure en "cantiduvi" [<-- jajaja mai l'havia escrit aquesta paraula... ] S'acaba de demostrar que ric per gairebé tot... així que evidentment no sorprendrà que llegint l'article primer rigués molt, tenint al cap un sol adjectiu: Extraterrestres! Així és com crec que deurien pensar els nois/es d'erasmus de tota la colla pessigolla (mai millor dit...) amfitriona de tota la moguda de la benvinguda a Catalunya... Un exemple d'aquesta actuació, que segons sembla encara s'amaga entre "nosaltres" (en molts aspectes), potser seria la referència cinematogràfica: BIENVENIDO MR. MARSHALL de 1952. Dirigida per Luis García Berlanga... Quina imatge....

A part d'això hi ha el tema del català... un tema que de moment deixaré al marge... Que cadascú tregui les seves conclusions... I bé el tema de Plató que la veritat... no sé què c****** hi pinta...

 

Erasmus i el català

"A quest dijous passat, la gent de la Plataforma per la Llengua van fer una festa de benvinguda a tots els estudiants europeus arribats a Barcelona gràcies a les beques Erasmus. Molts d'aquests estudiants, despistats pel que fa a la idiosincràcia del país que els acollirà durant tres, sis o nou mesos, ni tan sols no saben que existeix el català. O si ho saben, ignoren la força i la implantació reals de la llengua, sobretot a l'àmbit universitari. Això fa que, a la mínima, les classes acaben fent-se totes en castellà perquè hi ha un francès o un italià sobre cinquanta que no entén el català. D'aquí, doncs, l'esforç de la gent de la Plataforma per la Llengua: demanar comprensió, oferir una bona acollida, dir-los que tenen cursets gratuïts per aprendre català i convence'ls que, sobretot si provens d'una àrea romànica, la cosa no és tan complicada. I que si venies amb la idea de practicar el castellà, ho pots fer igualment i tornes a casa amb dues llengües apreses i no pas una.

Dijous passat, la pluja va convertir el que havia de ser la festa de benvinguda en un immens bateig en cultura catalana per immersió, com el dels testimonis de Jehovà. El hall de la universitat era ple. Hi havia ambient de festa major d'estiu: molts guiris enmig de castellers o acostant-se a la barra improvisada a endur-se cerveses. Una noieta de Ràdio Gràcia feia preguntes a una altra noieta amb mitjons amb franges de colorets fins als genolls que anava dient: "És fentásticou". Dels peus de la venerable estàtua de Ramon Llull sortia el cable elèctric gruixut que alimentava les grans neveres dels bars instal·lats al pati interior universitari. Un bon símbol, per als estrangers Erasmus, la filosofia alimentant l'oci: una imatge val més que mil paraules. Per la cervesa s'arriba també al català. "De bar a bar, de Salses a Guardamar", deia la pancarta sobre la barra. El seu logo era un porró sobre quatre barres. Els preus eren populars i la gent s'hi atapeïa per endur-se les seves consumicions. De tant en tant, se sentia "és fentásticou". Un dels integrants de la colla de castellers de Sants intentava explicar amb paciència i en castellà on assajaven a un jove prim, de cabells negres i rinxolats i de pell molt blanca.

El programa de l'acte s'oferia en anglès o en castellà i hi havia rotllanes de jovent asseguts a terra, com en un foc de camp. Els bidells, incòmodes des del seu uniforme, ho anaven observant tot esperant que se'ls fes l'hora de plegar. Al taulell, hi tenien un exemplar de l' ABC. I és que una cosa no treu l'altra: català sí, però ABC també. Els nois i noies de la colla de dansa popular Els Arreplegats intentaven sobreposar-se al ressò de les gralles, tenores i tambors, que feien tremolar la túnica de l'estàtua d'Averroes, una altra que es mirava tot aquell enrenou amb un posat entre sorprès i divertit.

Gràcies a la seva activitat, la Plataforma per la Llengua ha aconseguit: etiquetatge parcialment en català per primera vegada des del Nadal del 2000, a Codorniu i Freixenet; tota la publicitat de Coca-cola al Principat en català; etiquetatge en català de la llauna i l'ampolla de Xibeca, a Damm; catalanització total o parcial de diverses empreses: Don Piso, Habitat, Becoven, Glories Diagonal, Tavernes Lizarran, Barcelona y más, Metro directe...

Si han triomfat davant de Coca-cola, segur que se'n sortiran a l'hora de convèncer els estudiants de les beques Erasmus que si parlem català no és per fer-los la punyeta. Un cop més, ens hem de fer simpàtics i acollidors, necessitem que ens estimin. Pel que es veia, molts dels nois i noies que hi havia a la festa, el que necessitaven tout court era estimar. Volem dir que les enganxines que repartien amb aquella imatge de la llengua descarada dels Stones, la que convida a la satisfaction, i el lema de l'acte, "el català, llengua d'acollida", tenia doble lectura. I és que menjant-se mútuament la llengua, també es treballa molt i molt bé per l'idioma del país. Són casos en què el fi justifica més que mai els mitjans.

Plató, en el diàleg El banquet, distingeix diferents graus de l'amor segons es refereixi a un individu concret, a una idea general (per exemple l'amor de valors nacionals o professionals, l'amor de la ciència, etc.) o a la llum de la veritat. El Sòcrates que Plató presenta com a protagonista dels seus diàlegs prefereix "estar en desacord amb els altres abans que entrar en contradicció amb ell mateix". La Plataforma per la Llengua, societat civil en estat pur, està farcida d'amor platònic per la llengua. Enguany en compleixen deu d'existència i, tal com van les coses, s'estan fent imprescindibles."

Lluís-Anton Baulenas

diari Avui del diumenge 19 d'octubre de 2003

Postato da: belgolb a 22:16 | link | commenti (1) |

Un petit homenatge... a un petit gran monument:

Tempietto S, Pietro in Montorio. Italia, Roma. 1502-10 de Donato Bramante

Aques mateix any he tingut el paler de poder trepitjar les escales d'aquest petit temple... I no dic que no a la possibilitat de tornar-hi... Algun dia.

Des de que vaig tenir coneixement de la seva existència em va fascinar tant... que evidentment anar a Roma sense apropar-me a veure'l hagués estat imperdonable. Així és com ara també li vull retre un mínim homenatge a aquest monument arquitectònic... que per mi reuneix l'essència de les característiques escenogràfiques (i no només escenogràfiques) de l'art de la seva època... Amb una paraula el definiria així mateix: essencial!

Postato da: belgolb a 22:55 | link | commenti (4) |