www.flickr.com

 

Parant a totes les estacions...

 

Postato da: belgolb a 14:13 | link | commenti |

Post 16N

Després d'un compte enrera d'allò més esgotador per alguns... finalment hi ha els resultats... evidentment per uns millors que per altres. Personalment n'estic força contenta... tot i que ara comença el difícil. Subjectivament i pecant d'optimista crec que és la vegada (des de que tinc dret a vot, i inclús bastant abans) que es podrà portar a la pràctica la democràcia. Tots els votants (d'aquests cinc partits polítics amb representació al Parlament, és clar) hi serem representats. Em desil·lusionaria, i m'emportaria una gran decepció, si realment hi hagués un nou govern basat en una política de pactes que no ajudessin a canviar i millorar la situació actual... i de fa tants anys, de Catalunya.  

Així estan els números, com segurament tots tenim quasi memoritzats després de seguir ahir el recompte de vots:

 

 

 

 

   extret del diari Avui

 

Ara venen els mals de panxa... amb els resultats sobre la taula... m'imagino els polítics davant d'un problema de matemàtiques intentant treure'n una solució que els faci profit. Ja hi tornem a ser, doncs... si se'n surten... mirant cap al partit més que cap a Catalunya en general. Jo crec en la proposta de Carod-Rovira... ja deia abans que pecant d'ingenua, i sobretot d'optimista, crec en una unió de forces per tirar endavant el catalanisme, sense deixar de banda cap dels problemes quotidians que (independentment de parlar l'idioma que parlem, i d'on ens trobem, tot ciutadà té). Tinc ganes de trobar-me bé on sóc com a persona i de no perdre la meva identitat. 

He remarcat el meu optimisme, convertint-lo en pecat... ja que per molt bona que sigui la intenció de Carod-Rovira, també sóc conscient de que difícilment es podrà fer una Catalunya al gust de tots. Espero no decepcionar-me, que no es quedin les coses en bones intencions, que hi hagi fets, i acords... induptablement, però que hi comptem tots (ara està en mans d'ells...) que hi comptin tots, no les majories.

No crec en un pacte nacionalista: ahir veient les imatges a la seu de Ciu, em va indignar sentir crits d'independència!.... Sempre amb la bandera de ser moderats, més de 20 anys governant sense demostrar mai aquesta intenció... i ara més a prop d'ERC que mai (per necessitat, per afany de poder... que només els importa entrar al rècord guiness de més candidatures consecutives?¿?¿?) No ho trobo just... un partit tant camaleònic, pels seus propis votants (o potser a ells ja els està bé... no ho sé). Si quan van comptar amb el PP va ser perquè veien que no hi havia Catalunya sense tenir suport d'Espanya... a què ve ara aquest nacionalisme més radicalitzat???

No crec en un pacte d'esquerres progresista, no crec que la solució, el canvi, estigui en donar majoria absoluta al PSC. Per mi seria entrar altre cop en aquesta dinàmica del pacte... a favor d'una gran formació política. Seria posar Ciu a l'oposició.... seria tornar a bipolaritzar el govern català.

M'agradaria creure en un pacte de concentració. D'ingenuitat i d'optimisme no me'n falta. M'agradaria pensar que així funcionarà la democràcia. M'agradaria pensar que és el millor per Catalunya.

La meva conclusió és que digui el que digui faran el que voldràn. Però espero certa coherència en cada partit, pels qui els hem votat.

 

Postato da: belgolb a 13:20 | link | commenti (5) |