www.flickr.com

 

Escoltant... Nina Si...

Escoltant... Nina Simone

Break down and let it all out
Break down and let it all out

I've held back my tears
Just as long as I could
But now my eyes can see
It's all over for you and me
And holding back ain't gonna do no good

I'm gonna break down and let it all out
Break down and let it all out

I've hidden my heart too many times before
Now my aching heart knows that we're apart
And I can't hide it anymore

So I'm gonna break down and let it all out
Break down and let it all out

I remember when you used to love me and oh how sweet it was...
but it's not enough just to remember, 'cause
what good is the past?
once upon a time...
All those old memories can set my heart at ease
So before I loose my mind...yeah

I'm gonna break down and let it all out
Break down and let it all out

My eyes are open and now I see it's all over for you and me
Break down and let it all out
Break down and let it all out

Now my aching heart knows that we're apart
Break down and let it all out
Break down and let it all out

All those old memories can set my heart at ease
Break down and let it all out
Break down and let it all out...

.......................................................................

Mentre el meu país entra alegrement o no... a una possible desintegració, jo m'he dedicat a pensar en mi i en les meves circumstàncies, que són vàries, i que han coincidit en el temps i l'espai.

Aquestes setmanes han tingut lloc a la meva ment moltes frases que m'he anat fent meves i també d'altres (que tampoc cal posseir)... molts pensaments en definitiva. Uns dies filtrant-los des d'un punt de vista, i a l'endemà transformats des d'una altra banda. Tot plegat una mica esquizofrènic pel meu gust... però tanmateix suposo que necessari... qui sap... Crec que d'alguna manera el que tenim dins ha de sortir de tant en tant... com sigui... on sigui... sense deixar de ser el que un és, si és que això és fàcil de saber.

La música és un gran instrument evocador (frase de diccionari?)... Sovint et pot alleugerir i fer fluir la teva ment, altres vegades et fa encaparrar si és que el que escoltes t'obre alguna mena de ferida que potser inconscientment havies deixat tancada sense donar-hi més voltes. És curiós aquest poder. A vegades més que curiós pot arribar a emprenyar... si el que escoltes no t'agrada. En aquest cas, he de dir que la música m'ha acompanyat aquests dies especialment... sentint Nina Simone sobretot durant els meus trajectes rutinaris (tan rutinaris que no cal ni pensar quin camí agafar, tan sols et deixes endur i arribes a on sempre vas). I m'ha passat una cosa curiosa, he escoltat un disc que feia temps que no escoltava, i l'he sentit d'una manera nova... m'ha fet pensar en coses més o menys trascendentals (si és que realment hi ha coses trascendentals) però no d'aquelles feixugues... He tingut la constant sensació d'estar despertant... M'explico: Quan recordo els somnis, generalment em desperto tenint la sensació de que encara és "real" el que he "viscut instants abans"... i hi puc veure significats importants... com fòrmules complicades que aclareixen tots els "problemes"... I evidentment quan m'acabo de desvetllar és inútil intentar creure que realment té algun sentit tot allò, almenys de manera literal. Com també és inútil el fet d'intentar recordar clarament tots els detalls del somni que notes com es van desfent i esborrant. En certa manera suposo que és lo bo dels somnis... tan el fet de recordar-los moments després d'obrir els ulls i ser conscients, com el fet d'oblidar-los moments després quan el teu cap ja ha començat a treballar de manera quasi automàtica, podriem dir... de manera pràctica. Així doncs generalment em baso en les sensacions que és el que puc recordar i identificar millor.

La cançó que he transcrit, he de reconèixer, que en escoltar per primer cop el disc de Nina Simone, va ser a la que menys cas hi vaig fer, no em van agradar els seus arranjaments seixantencs... en canvi m'encantava i m'encanta escoltar I put spell on you, plena de força amb la seva veu i també la música, que et fan vibrar transmetent seguretat i vitalitat. Aquests dies puc dir que he redescobert Break down and let it all out, segurament en fer més cas a la lletra i valorar diferents punts que han fet que no la ignorés... Se m'ha revel.lat una nova cançó. Això passa.

Fent cas de lletres, he pensat en frases que havia oblidat, algunes, "entre les mítiques". Parlo totalment de manera subjectiva... cadascú té la seva fe (o més d'una) a la que cal diferenciar en part o no, del propi raonament. Em permeto doncs un petit collage, o trencaclosques si es vol, però possiblement ara prefereixo el terme collage... no estan les coses com per trencar-se el cap massa:

             "lo peor de perderse es volver" Ray Loriga (algun dia li hauré de fer un especial al belgolb)

                            "I remember when you used to love me and oh how sweet it was..." <--aquesta guanya amb la música i la veu de Nina Simone)

      "Cada vegada les històries d'amor són més tristes" (una realitat? de S. Sostres)

"If you get unhappy show me a sign" (Suposo que no podia faltar Ben Harper, tot i que fa una mica que no l'escolto, em fa pensar en l'amor i l'amistat)

       "Who decides who's crazy?"(Smashing Pumkins, una cançó preciosa, Luna, i aquesta frase és l'exemple magnífic de la relativitat, dels diferents punts de vista)

Postato da: belgolb a 11:58 | link | commenti (2) |