www.flickr.com

 

   &n...

        Un gust amarg

L'actualitat ha fet impossible el meu arrauliment interior. Intentant abstreure'm al meu propi Mont Fuji... he xocat de cop, bruscament, amb les pitjors de les realitats.

Des de les eleccions autonòmiques, a Catalunya (amb força influència espanyola), han passat bastants fets que m'han crispat , sobretot en calent. Després d'un neguiteig inicial he intentat suavitzar els meus impulsos, he intentat deixar de seguir els edeveniments i tripijocs polítics, comptant fins a 10... o 20, o50..., tant és, i fent exercicis de respiració.

El Govern espanyol del PP està des d'un principi en contra del tripartit (un experiment polític que a hores d'ara encara ha de començar a donar els seus fruits, en part, suposo, perquè encara no l'han deixat). Es filtra, curiosament al diari ABC, la notícia de que Carod-Rovira (conseller en cap de la Generalitat i en aquell moment president en funcions) s'ha trobat amb els dirigents del grup terrorista ETA. L'ABC dóna més detalls, com no?, parlant d'un pacte entre els terroristes i el líder d'ERC. A Catalunya, el tripartit, rep una important 'punyalada'. Els ciutadans/es que han votat ERC, se senten força decepcionats davant d'un error tan greu totalment contradictori amb les espectatives posades en Carod-Rovira. I per part dels que no l'havien votat  es pot sentir la frase que tenien guardada sota la màniga: "Ho veus??. Ja ho sabia jo..." i d'altres menys moderades evidentment arreu de l'Estat espanyol, però també a Catalunya. 

A prop de les Eleccions Generals per part del PP es comença a criminalitzar ERC associant-la a ETA, i continuant amb un fàcil joc mediàtic/demagògic d'associacions també rep el tripartit i amb ell per què no fer carambola i tocar el PSOE? Per acabar de lligar caps apareix la notícia de la treva d'ETA a Catalunya. Tenia la convicció que els catalans estavem a prop d'un linxament general després de tot això. A Catalunya es fan evidents les dues cares de la informació dels mitjans de comunicació, així com també es fa evident el pensament únic (pro PP) que rep la resta de l'Estat. Frustració és la paraula que més escau al meu estat d'ànim.

Fins a aquell moment el meu pensament era de ràbia o impotència en veure com més d'un polític d'esquerres "la cagava". I la majoria absoluta del PP anava fent i desfent. Entre tots donant més sensació d'inseguretat a les esquerres i de trencament entre ells. Inclus entre el PSOE i el PSC.

Tot són desqualificacions. ETA i Carod-Rovira no surten d'escena gràcies a les representacions del PP davant les càmeres i darrera els micròfons.  

Decideixo no seguir més la política i decepcionar-me totalment del que conec de la democràcia. Per primera vegada veig ridícula la meva implicació/opinió en la política tant catalana com espanyola. Veig l'absurditat d'una política que es gestiona a través dels mitjans de comunicació, manipulats i/o no. Desconfio realment de tot aquest sistema de partits, del que veig i sento o llegeixo. No se a qui creure ni què creure, de fet ni per quin motiu he de creure en res ni en ningú. Estic en un punt nihilista. M'intento refugiar en el meu món... 

Dijous passat ni jo, ni ningú pot creure el que ha passat. El pitjor de tot és la indignació en veure la mala gestió de tot per part del Govern del PP. Aquest cop encara més indignada i impotent que mai. Amb por de tenir por, de fet tenint-ne ja. Per tots el més important és el fet de l'atemptat, com superar-ho, i de saber qui en són els culpables... i en comptes d'això ens trobem davant un Acebes, i tot un Govern, divagant de mala manera, senyalant a ETA com a únic responsable. I donant una veritable aparença d'amagar informació a tots, basicament per no associar el terrorisme integrista islàmic i la intervencio espanyola a Irak. Fent el pitjor que podia fer: prioritzant el partidisme, el voler guanyar les eleccions, abans de fer la seva funció principal pel bé de l'Estat. L'únic que es podia fer era sortir al carrer, expressar aquesta indignació (inclus durant la jornada de reflexió, fets que no va trigar a denunciar el propi Rajoy). Tot plegat molt trist, tristíssim.

Ahir eleccions. Un resultat que pensava que hagués castigat molt més al PP, però deu ser això la democràcia.

I tot segueix estant igual de malament, amb necessitat de fer algo sobretot en contra del terrorisme. Després ja veurem cap a on va a parar la nova política del PSOE i també com en sortirà Catalunya de tot això. Millor que amb el PP segur, perquè per fer-ho pitjor el llistó està molt alt o molt baix (com es vulgui veure). 

Desitjo, de tot cor, que es jutji el Govern del PP, no només per tota aquesta lamentable actuació d'aquests darrers dies, sinó pel fet d'haver portat una política d'absolutisme durant quatre anys (el mateix dijous Aznar parlava de "règim", i aprofito per descontextualitzar-ho), d'haver fet i desfet sense importar-li l'opinió i la voluntat de la gent del seu país.

Per finalitzar, crec que el sistema de partits polítics tal i com estan encara creats haurien de tenir caducitat immediata. No crec que les ideologies portin enlloc. Confio més en que s'intentin fer realment el millor possible les coses. Però vaja, suposo que això ja no es diria política. Jo què sé.  De fet, no vull esperar massa, no em vull decepcionar massa. Potser més transparència. Menys manipulació. Més llibertat. I que es puguin solucionar els problemes reals, de manera eficient.  

  

Postato da: belgolb a 13:32 | link | commenti (1) |