www.flickr.com

 

La bellesa de l'ombra

"Un amante de la arquitectura que quiera construirse en la actualidad una casa en el más puro estilo japonés tendrá que prepararse a sufrir numerosos sinsabores con la instalación de la electricidad, el gas y el agua y, aunque no haya pasado personalmente por la experiencia de construir, bastará con que entre en la sala de una casa de citas, de un restaurante o de un albergue para apreciar el esfuerzo empleado en integrar armoniosamente tales dispositivos en una estancia de estilo japonés.

Por supuesto, un hombre medianamente meticuloso se devanará los sesos por la menor cosa, el teléfono por ejemplo, al que relegará bajo la escalera o en un rincón del pasillo, donde llame menos la atención. Enterrará los cables eléctricos en el jardín, camuflará los interruptores en los armarios, bajo los anaqueles, extenderá las líneas interiores al amparo de los biombos, de tal manera que a veces, al cabo de tanta inventiva, sientes cierta irritación ante ese derroche de artificio."

"En realidad, la belleza de una habitación japonesa, producida únicamente por un juego sobre el grado de opacidad de la sombra, no necesita ningún accesorio. Al occidental que lo ve le sorprende esa desnudez y cree estar tan sólo ante unos muro grises y desprovistos de cualquier ornato, interpretación totalmente legítima desde su punto de vista, pero que demuestra que no ha captado en absoluto el enigma de la sombra."

"...si Oriente y Occidente hubieran elaborado cada uno por su lado, e independientemente, civilizaciones científicas bien diferenciadas ¿cuáles serían las formas de nuestra sociedad y hasta qué punto serían diferentes de lo que son? Éste es el tipo de preguntas que me suelo plantear habitualmente. Supongamos, por ejemplo, que hubiéramosdesarrollado una física y una química completamente nuestras; las técnicas, las industrias basadas en dichas ciencias habrían seguido naturalmente caminos diferentes, las múltiples máquinas de uso cotidiano, los productos químicos, los productos industriales habrían sido más adecuados a nuestro espíritu nacional.”

 

“... si los japoneses hubiéramos seguido direcciones originales, las repercusiones en nuestra manera de vestir, de alimentarnos y de vivir, habrían sido sin duda considerables, lo cual es lógico, pero también lo habrían sido en las estructuras políticas, religiosas, artísticas y económicas; y se puede facilmente imaginar, siendo como es Oriente, que habríamos encontrado soluciones radicalmente diferentes.”

                                                      El elogio de la sombra, Tanizaki. 1933

Postato da: belgolb a 14:20 | link | commenti (4) |
quatre paraules

Somnis d'estiu

Sembla que és a l'estiu quan més coses ens passen pel cap. Quan més canvis volem fer. El que sembla haver funcionat durant més de 300 dies, perd el seu sentit de cop. De fet alguns canvis comencen a manifestar-se físicament: fa molta calor, estem més enganxifosos, ens piquen els mosquits, allarguem l'hora de la migdiada, ens treiem roba, necessitem més contacte amb l'aigua de l'habitual... Iniciem l'estiu amb ganes de fer un gir a les nostres vides. Segurament de cara al setembre ja haurem pres grans decisions que ens transformaran com a persones i ho veurem tot de manera diferent, o no. Primerament ens quedem al nivell de la contemplació i la introspecció. Esperem estirats a la platja, per exemple, mirant el moviment dels núvols al cel, que se'ns reveli alguna "veritat", algun camí a seguir... Alguns es plantegen grans viatges, buscant noves experiències que generalment tenen una durada limitada d'entre 5 i 30 dies (segons la butxaca). Altres es queden a la ciutat valorant el canvi substancial que s'hi pot trobar, i donant voltes a projectes emprenedors. També hi ha qui es dedica a fer una cursa accelerada contra el temps perdut per posar-se al dia en tot: cinema, música, exposicions, llibres, anar al Fòrum (potser aquesta seria una opció més minoritària) i tota una llarga llista d'activitats trepidants.

Potser venen les vacances, el temps lliure, i veiem la possibilitat factible de que grans esdevenimetns es creuaran a les nostres vides. És quan amb més força busquem ser feliços, d'una manera nova i definitiva. No hi ha dubte de que realment experimentem una transformació, ens perdem o ens trobem (depen dels casos) convertint-nos en "buscadors de..."

Quan l'estiu arriba a la seva fi, quan no toca més remei que tornar a la "realitat" la sensació és de que tot s'ha acabat, s'ha tancat un cicle vital. L'estiu passa de ser un futur ple d'expectatives a ser un record, un miratge ja passat. Això si, sempre ens queden els souvenirs (dels nostres viatges, o dels viatges aliens) i esperar a l'estiu que ve amb il·lusions renovades i amb ganes de perdre'ns de nou. I és que en potència podem ser i fer el que desitgem.

 

A partir del post de chaland El missatge dels rajolins (1) del seu personal paperet

 

Postato da: belgolb a 11:14 | link | commenti (3) |
de tornada