www.flickr.com

 

Una de Silvio Rodríguez

 Se abren las flores nocturnas de quinta avenida
 para esos pobres señores que van al hotel
 flores que rompen en la oscuridad
 flores de guiños de complicidad
 flores silbando suicidios
 flores de aroma fatal.

Qué jardinero ha sembrado la quinta avenida
con variedad tan precisa de nocturnidad
cuál es su especie y cuál su país
qué fino abono nutrió su raíz
dándoles tono silvestre
dónde estará su matriz.

Flores que cruzan las puertas prohibidas
flores que saben lo que no sabré
flores que ensartan su sueño de vida
en guirnaldas sin fe
flores de sábanas con ojos
flores desechables
campanillas del antojo
flores comiendo sobras del amor.

Brotan, rebotan, explotan por quinta avenida
son arrancadas y parten con aire veloz
dicen que es duro el oficio de flor
cuando sus pétalos se ajan al sol
pálidas flores nocturnas
flores de la decepción.

Flores que cruzan las puertas prohibidas
que saben lo que no sabré
que ensartan su sueño de vida
en guirnaldas sin fe
flores de sábanas con ojos
flores desechables
campanillas del antojo
flores sin primavera ni estación
flores comiendo sobras del amor.

                                Flores nocturnas

Postato da: belgolb a 10:03 | link | commenti (2) |
quatre paraules

Ànims des d'aquí a un bloc que comença!!

Ha encetat la seva existència amb un tema difícil i dur, com és la vellesa i la demència senil. A part de tocar-me d'aprop, m'ha fet pensar en un post que un cop va publicar Combray que també us recomano llegir, ja que en el seu moment em va fer pensar i reflexionar molt.

Crec que arribar a la norantena és una fita que perferiría no aconseguir. Parlar de qualitat de vida associat a tenir noranta o més anys... és com bé dius al teu text angelimar (o mar) una utopía. La paraula que em ve al cap és més aviat supervivència. Tenir noranta anys és haver sobreviscut a moltes persones i coses. També és veritat que ho miro des d'un punt de vista trist... però és que penso que quan ets gran arribes a deixar de ser tantes coses...

Últimament la nostàlgia m'està atacant de mala manera, i això que tinc ben lluny els noranta... així que suposo que per això penso d'aquesta manera.

Bé en tot cas només volia donar-te la benvinguda a la blogosfera, i ànims!

 

Com arribar a aquest nou bloc que segur que ens anirà sorprenent?: clickant aquí

De fet els qui hagin anat seguint el belgolb de tant en tant, es trobaran amb la mar dels comentaris... la meva gran fan incondicional, que dic jo.

Postato da: belgolb a 10:32 | link | commenti (2) |