combray
cromets
el bloc catxipanda
el bloc de la mar
espai isidor
flaneuse
flickr
fotolog
gumets
kabaret
l'aeroplà del raval
la petite claudine
la Vista
little acorn by m.
llunari
mcguffin
namaga
NewFacts
nihon monogatari
orteu i perelló i salvadó
papel continuo
paperet
perdre el temps
pessics
ping
quadern de cuina
quadernet
quaderns
sugus
Suntory Time
that's life!
| www.flickr.com |
visitat *loading* vegades
Cicely, Alaska

On és Cicely??? A part de dins del subconscient dels seguidors de la sèrie Doctor en Alaska (Northern Exposure) no té un lloc físic real, concret. En aquest mapa es pot veure com seguint les pistes que es donaven a la sèrie (Paral.lel 63 / Ruta 8 / Ruta 6 / Autopista 1 / A prop de la frontera de Canadà / A 75 milles de 142W62N / A 200 milles de Sleetmute / A 1000 milles d'Anchorage / A la costa propera al Canadà / A prop del cercle polar / etc)... totes elles sembla ser que contradictòries entre si, però s'ha arribat a marcar una zona força àmplia (assenyalada en un to blavós). Circle seria el més proper a la "realitat inventada" de Cicely.
Després de veure això... és evident que intentar trobar l'Oasi del Roslyn's cafe pot ser una tasca del tot absurda... o no??

Post dedicat a tots els que vèien/m la sèrie, tot i patir l'anarquisme de l'horari en que s'emetia.
Josep-Lluís Carod-Rovira ha anunciat aquesta setmana que recupera el protagonisme en l'activitat política i parlamentària d'Esquerra Republicana. Ni la notícia del forat del barri del Carmel de Barcelona ha provocat tanta expectació a tot el planeta. Bé, però ara que ho penso... No, no, escolti, ho retiro. La notícia del forat és de moment la notícia de l'any. Almenys a TV3 i Catalunya Ràdio, que ahir van informar tant del tema que en algun moment vaig pensar que acabarien organitzant una marató per poder comprar el ciment que s'hi havia d'abocar.
Aquesta humil columna no és ningú per donar consells, però crec que en Carod s'equivoca. En aquest país, per recuperar el protagonisme perdut, res d'anar al Parlament. El que ha de fer és convertir-se en meteoròleg.
Primer: els seus espais són els que tenen més audiència.
Segon: els meteoròlegs prometen gran coses (per exemple, onades de fred), i quan després no passa el que han dit, sempre troben una bona excusa. Si posem l'exemple de l'onada de fred, resulta que ens van posar la línia de temperatures aquella del mapa tan avall que ens fregava el terra del menjador de casa. I al final, què? Doncs sí que ha fet fred i sí que ha nevat, però això ja ho té, l'hivern. I quan els dius que han exagerat, ràpidament s'excusen dient que, ui, que a 2.500 metres han arribat a 15 sota zero. Bé, sí, això també ho té, l'hivern.
Tercer: els meteoròlegs la caguen sovint, però mantenen la credibilitat i la gent se'ls continua creient. Això és impensable en un polític.
Quart: quan un meteoròleg diu que plourà, tots diuen que plourà. Encara que algun pensi que és impossible que plogui, tot el gremi diu pluja. Ni sectors crítics, ni dissidències, ni el Puigcercós de torn. Tots a l'una. Imagini-s'ho. És el pensament únic, el gran somni dels polítics.
Carod, de veritat, omple avui mateix la sol·licitud i, au, a ensenyar mapes a la tele. Ja veuràs com llavors no hi ha qui t'aturi.
Ah, i per cert, quin temps farà la setmana vinent? Agafo paraigua o no?"
text extret de : PASSA-HO! d'Iu Forn. Dissabte 29 de gener de 2005 (diari Avui)
text extret de : PASSA-HO! d'Iu Forn. Dissabte 29 de gener de 2005 (diari Avui)